Demagògia

L'altre dia després de veure el telenotícies vespre, vaig tenir curiositat per veure si algún polític em delectava amb un nou anunci de propaganda electoral. La meva sorpresa va ser majúscula quan em vaig topar amb això. He de reconèixer que -deixant de banda el seu contingut polític ideològic-, la qualitat d'alguns espots d'aquest any ha estat més que notable. Sense anar més lluny, el del senyor Ricard Gomà és digne d'un resum d'aquelles grans obres documentals sobre algún crim de guerra en el qual ell n'és sense dubte el protagonista salvador de la humanitat. L'alcalde Jordi Hereu també ha demostrat emplear-s'hi a fons, fins el punt de voler tocar la fibra als barcelonins amb un documental força conmovedor. Altres espots sorprenents com el del PxC m'abstinc de comentar-los, doncs em sembla que en aquest cas, el perfil polític -entès com algú amb  uns principis i uns valors per a fer política amb l'objectiu de representar la societat- brilla sobretot per la seva abscència.

Queden exactament quatre dies per les municipals del 22-M. Unes eleccions que a tot Catalunya, i particularment a Barcelona, han donat corda a tot un seguit de polèmiques. Armes com la demagògia s'havien fet servir en comptades ocasions en política, ara però sembla que s'ha ancorat definitivament en els discursos dels seus representants. Picabaralles constants entre les dues forces principals poden semblar del tot lícites en un principi, doncs les diferències sempre hi són. Però haver de recórrer a treure els draps bruts del rival per a fer campanya considero que ja és del tot lamentable. Jo no sé si sóc l'unica que ho pensa, però no em negareu que més que una campanya electoral per a vendre's com el millor candidat, darrerament el panorama polític sembla més aviat un galliner on tothom lluita per ser el gall mes fort. On és la voluntat de representar un col·lectiu, més enllà d'un mateix? On han anat a parar els valors i els principis? El més curiós és que sembla que ningú se'n adoni. Com diu el mestre Joan Tardà en versió APM!: Perdoneu, però algú ho havia de dir!